 |
| Oasi d'Amtoudi i Agadir fortificat d'Id Aissa |
 |
| El Benjamí al càmping Ondiraitlesud |
Després de 4 dies de pedaleig, vam arribar a Amtoudi, poble situat a l'entrada d'unes espectaculars gorges i flanquejat per uns també espectaculars
agadirs fortificats, dalt d'escarpats turons. Ens vam allotjar a l'acollidor càmping
Ondiraitlesud, emplaçat dins de la gorja en el frondós
oasi d'Amtoudi, un indret molt recomanable amb molt bones vistes d'un dels graners fortificats: l'
agadir Id Aissa.
 |
| Vistes del graner fortificat d'Id Aissa des del càmping |
Donada l'espectacularitat d'aquell indret, el potencial d'excursions i el relax i bones vibracions que transmetia aquell càmping tant acollidor, vam decidir quedar-nos-hi dues nits i un dia, aprofitant així la següent jornada per a realitzar una més que
recomanable excursió a peu als agadirs fortificats de
Id Aissa i
Aguelluy i a l'espectacular
gorja d'Amtoudi, amb bany inclòs als seus gorgs cristal·lins. De ben segur que les nostres culs agrairien un dia sense pedalar!!
 |
| Volta a peu que vam realitzar pels entorns d'Amtoudi |
Vam invertir tot el dia en realitzar aquesta excursió pels entorns d'
Amtoudi, prenent-nos tot el temps necessari per visitar els graners, fer fotos, banyar-nos als gorgs i gaudir sense presses d'un dia fantàstic per un indret que ens va fascinar, per la seva cultura, la seva bellesa i per la seva solitud, doncs en tota la jornada no vam trobar pràcticament ningú. En total foren uns
12 kms amb
400 metres de desnivell positiu acumulat.
 |
| Pujant cap al graner fortificiat d'Id Aissa |
Vam començar del fons de la vall d'
Amtoudi, just davant del càmping, d'on surt un bonic camí que puja flanquejant tota una vessant de la gorja i que en tot moment ens oferia una excel·lent panoràmica del graner fortificat d'
Id Aissa, que encimbellat dalt d'un promontori rocós tenia un aspecte èpic de fortalesa inexpugnable.
 |
| El Guardià de les Claus de l'agadir d'Id Aissa obrint-nos la porta |
Al final de la pujada ens vam trobar amb el
Guardià de les Claus, un home encarregat d'obrir i tancar la fortalesa, del seu bon estat i manteniment i de mostrar-la als visitants interessats, tot plegat per un preu mòdic que ara no recordo però que, en tot cas, no ens va semblar gens abusiu, menys encara tenint en compte les interessants explicacions que ens va donar i les respostes a les nostres preguntes.
 |
| Igherm d'Id Aissa des de sota mateix |
Els
agadirs (irgherms o igherms o ighrem en berber, depenent de la transcripció) són
graners fortificats col·lectius construïts amb la finalitat de protegir les collites i altres elements de valor, com ara el bestiar, pólvora, oli o mel, dels atacs d'altres tribus. També tenien cisternes per emmagatzemar l'aigua de pluja i, normalment, els construïen en turons o promontoris rocosos, on quedaven mimetitzats amb els colors rogencs de la mateixa muntanya.
 |
| L'agadir d'Id Aissa té aspecte d'inexpugnable |
En aquesta regió del sud-oest del Marroc, els
agadirs són especialment impressionants i fortificats, fins i tot n'hi ha molts que estaven pensats també per allotjar les famílies del poble en cas dels esmentats atacs. Així doncs, són
construccions complexes amb un gran nombre de petits magatzems per a les diferents famílies, estances diverses, soterranis i passadissos secrets, pensats per a ser
inexpugnables i aguantar
setges ferotges. Un autèntic castell berber!
El seu orígen data dels
primers segles del mil·lenni passat, patint posteriors reformes i ampliacions, i servint de refugi als vilatans davant dels atacs d'altres tribus durant centenars d'anys. Fa poques dècades que ha perdut la seva funció i que ha caigut en desús, enfonsant-se a poc a poc. Sort de la
recent restauració amb
tècniques i materials tradicionals que ha aconseguit mantenir el bon aspecte de l'agadir, en gran part degut a la passió i sensibilitat de la arquitecta marroquí
Salima Naji (
www.salimanaji.org), una enamorada de l'arquitectura popular del sud del Marroc.
El
Guardià de les Claus ens va mostrar el laberíntic entrellat de carrerons i petites estances, on les famílies del poble amagaven les seves pertinences i es refugiaven dels atacs exteriors.
Des de la seva privilegiada posició de talaia defensiva, les vistes que l'agadir
Id Aissa tenia de les gorges i el poble d'
Amtoudi eren ben espectaculars.
 |
| Ruscs d'abelles dins de cel·les de llosa |
La
mel era un producte preuat al que li dedicaven gran atenció, com demostren les nombroses estructures cel·lulars fetes amb lloses de pedra que tenien la funció de contenir els
ruscs. Fins i tot encara queden alguns dels ruscs tradicionals que empraven les tribus berbers.
El
Guardià de les Claus ens va obrir algunes estances per mostrar-nos la gran varietat d'objectes que s'hi guardaven, cadascun amb la seva història. Un autèntic
museu d'uns temps molt propers, però que desapareixien a marxes forçades empeses pel progrés. Entre moltes altres coses, ens van cridar l'atenció les bigues que, lògicament, eren de
troncs de palmera.
 |
| Vam deixar enrere l'agadir Id Aissa |
Vam deixar enrere l'espectacular agadir
Id Aissa amb la seva característica estampa de vaixell inabordable i, després d'acomiadar-nos del Guardià de les claus, vam prosseguir per un camí pedregós que ens havia de portar cap al següent graner fortificat, l'agadir
Aguelluy. Per sort el dia s'havia tornat un pèl rúfol i això esmorteïa aquell sol aclaparador.
 |
| El camí primer resseguia una àrida carena |
El camí, a vegades força clar a vegades una mica perdedor, anava resseguint primer una àrida carena i després s'escolava per tortuosos barrancs secs, tot plegat per un terreny erm on hi creixia una soferta vegetació. No hi havia cap mena de senyalització i al final tot ens semblava igual... No ens volíem ni imaginar de perdre'ns per aquells paratges. Només de pensar-hi ja se'ns assecava la gola!!
De sobte, el barranc per on baixàvem és va obrir i ens va oferir una panoràmica impressionant de la
vall d'Amtoudi, amb l'oasi, els pobles i, a l'esquerra de tot, l'agadir
Aguelluy. Tornàvem a estar a la mateixa vall, però ara alguns quilòmetres riu amunt.
 |
| La vall d'Amtoudi. A l'esquerra del tot, el Benjamí camí de l'igherm Aguelluy |
 |
| Arribant a l'igherm Aguelluy |
L'Agadir (igherm en berber)
Aguelluy també tenia l'aspecte de
fortalesa inexpugnable, encara que des de la perspectiva contrària a la nostra, des de la vall, encara tenia una estampa més espectacular, tal i com veuríem després. Entre les formes harmonioses i arrodonides de la construcció, hi destaca una
torre adossada d'aspecte més angular. Els seus alts i espectaculars murs estan bastits amb infinitat de lloses de
pedra calcària irregulars col·locades amb gran precisió.
 |
| Igherm Aguelluy |
Es creu que fou construïda al voltant del
segle XII, amb la mateixa funció que l'igherm Id Aissa que acabàvem de visitar, és a dir per a
salvaguardar els aliments i els objectes de valor de les diferents famílies berbers dels poblats adjacents, especialment quan eren atacats per altres tribus i servia de protecció també per a la població.
 |
| L'agadir Aguelluy té una alçada considerable |
Com que el graner fortificat d'
Aguelluy està aixecat sobre una plataforma rocosa de mides més reduïdes que el de
Id Aissa, es van veure obligats a sobreposar les estances i compartiments unes sobre les altres i, per tant, a fer-hi més nivells. El resultat fou un agadir de superfície inferior, però d'una
alçada considerable, i a més a més molt
mimetitzat i
integrat amb l'entorn, doncs sembla talment una continuació del promontori rocós. De lluny fins i tot es fa difícil reconèixer l'estructura.
De camí cap a quest igherm no vam trobar cap
Guardià de les Claus, així que ens vam haver de conformar amb en veure l'exterior del graner fortificat. Més tard vam saber que si el volíem haver visitat havíem d'haver avisat al poble d'Aguelluy.
 |
| Les vistes des de l'igherm Aguelluy són espectaculars |
Aquest agadir, igual que l'anterior, eren una
excel·lent atalaia pels seus inquilins per a vigilar tota la vall. Les vistes de l'oasi d'Amtoudi són molt espectaculars, tant si mirem cap aigües avall, cap al poble d'Aguelluy, com si ho fem aigües amunt, on la gorja s'estreteix considerablement.
 |
| Vistes riu avall de la vall d'Amtoudi des de l'igherm Aguelluy |
 |
| Vistes riu amunt de la vall d'Amtoudi des de l'igherm Aguelluy |
 |
| El graner fortificat d'Aguelluy |
Vam deixar l'igherm
Aguelluy per baixar al fons de la
vall d'Amtoudi, fins a l'oasi, i endinsar-nos riu amunt per les
profundes gorges que el riu havia excavat. A mesura que baixàvem a l'esquena ens quedava la impactant estampa del graner fortificat d'aspecte inexpugnable, totalment integrat amb el seu entorn.
 |
| Dones rentant al riu |
 |
| Endinsant-nos a les gorges d'Amtoudi |
Vam anar remuntant el riu a la vegada que ens endinsàvem en unes
gorges espectaculars, amb
palmeres,
parets verticals i
aigües cristal·lines que, amb la calor del desert, convidaven a prendre's un bany refrescant. Llàstima que ens havíem pres aquell dia de relax amb tanta calma que ja començava a caure la tarda i mancava una mica de llum dins de les gorges. Tot i això vam quedar d'allò més impressionats d'aquell entorn fascinant i aquell món d'aigua, frescor i vegetació amagat dins d'aquella cicatriu oberta enmig d'un erm desert rocós.
 |
| El Benjamí, satisfet amb el tajine de kefta i el vi marroquí |
Vam arribar ja de nit al càmping, cansats però molt contents d'haver aparcat les bicicletes per un dia i haver realitzat aquella espectacular excursió a peu. Per acabar d'arrodonir el dia, el cuiner ens va premiar amb un excel·lent
tajine de kefta i una bona ampolla de
vi marroquí. Que més podíem demanar?
Agadirs fortificats encimbellats, senders perduts entre muntanyes desèrtiques, frondoses gorges amb aigües cristal·lines, tot plegat una més que recomanable excursió pels voltants de l'
oasi d'Amtoudi, un indret encara perdut i apartat dels circuits turístics.
Després d'aquest parèntesi en el nostre periple ciclístic, l'endemà ens tocava tornar a agafar les
bicicletes i seguir rodant cap al sud, fins arribar ben bé a
les portes del Sahara...
O consulteu la informació pràctica del viatge:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada