Aquí no pretenc escriure una guia turística sobre el Marroc, doncs de ben segur que a internet mateix podeu trobar informació molt més completa i detallada de la que jo us podria oferir. La meva intenció només és intentar donar un cop de mà a tothom qui es vulgui aventurar a pedalar per aquest país i compartir informació i suggeriments que crec que poden resultar interessants a l'hora de preparar el viatge.
Aquí podreu llegir informació sobre aquesta travessa en bicicleta pel sud del Marroc, si voleu informació sobre altres viatges també en bicicleta per altres indrets d'aquest país, cliqueu als següents enllaços Marroc en bicicleta o Transatles en Btt.
Recorregut
 |
| En verd el recorregut en bicicleta |
 |
| En verd el recorregut realitzat en bici durant el desembre del 2012 |
 |
| Mapa de relleu i recorregut realitzat |
 |
| Diferència entre la travessa del 2014 (en verd) i la del 2012 (en vermell) |
És un itinerari molt semblant a l'últim tram de la travessa integral del Marroc que vam fer la Montse i jo a finals del 2012 (Marroc en Bicicleta), però amb algunes etapes totalment diferents i d'altres amb variants força interessants. La veritat és que si haguéssim de tornar a rodar per aquesta regió faríem una fusió dels trams més espectaculars dels dos itineraris.
Quan anar-hi
 |
| - Quina calor! |
Aquest sector tant meridional del Marroc les temperatures són molt altes gran part de l'any, així que s'ha d'evitar d'anar-hi a l'estiu. Durant la primavera i tardor creiem que les temperatures són encara massa altes, així que la millor època per a realitzar aquesta travessa és l'hivern, sobretot tenint en compte que no pedalarem per cotes massa altes.
 |
| Al desembre es fa fosc massa aviat |
 |
| Pujant al coll de Tizi n'Tazazzert, a l'Anti-Atles (novembre 2008) |
Si voleu fer una travessa per altres regions de l'Anti-Atles, heu de pensar que probablement creuareu colls de més alçada i que als sectors més orientals el clima és més continental, per tant l'hivern tampoc seria massa recomanable i seria millor anar-hi a la primavera o tardor. Nosaltres vam patir fortes nevades al Jbel Saghro al novembre del 2008!
Estat de les carreteres i trànsit
 |
| El trànsit fou gairebé inexistent |
De pistes en vam fer de tot tipus, tot i que en general estaven en prou bon estat. Les carreteres també vam trobar que estaven bé, a excepció dels trams que s'havien emportat les recents riuades. Lo millor fou el trànsit, gairebé inexistent, provocant que pedalar per les carreteres secundàries fos tot un plaer!
 |
| - Aquesta pista ja no està tant bé eh! |
Salut i Visats
 |
| El concepte d'higiene difereix una mica del nostre |
Per entrar al país no cal cap vacuna obligatòria ni treure's cap visat. A les ciutats trobarem hospitals moderns i preparats i farmàcies ben assortides. En canvi a les zones rurals el contrast és extrem, ja que costa molt trobar medicaments i les condicions higièniques són molt diferents a les que estem acostumats a casa nostra, per tant, haurem de prendre algunes mesures i portar una bona farmaciola per ser autosuficients, si més no per tractar-nos les dolències més lleus i habituals.
 |
| Sort que al desembre no hi havia mosques!! |
Cal tenir especial cura amb l'aigua sense embotellar i ens haurem de guiar per l'instint i el sentit comú a l'hora de comprar menjar a les parades del carrer. De totes maneres, cap de les vegades que he estat al Marroc m'he pogut escapar d'algun dia de descomposició així que... no us oblideu dels antidiarreics!!
No us preocupeu per l'omnipresent te que us oferiran per arreu, doncs rarament us portarà cap problema ja que l'aigua segur que ha estat ben bullida.
Seguretat
 |
| Generalment la canalla no té males intencions |
Menjar
 |
| Esmorzar a la kasbah Tizourgane (final de la 1ª etapa) |
 |
| Tajine de kefta i vi marroquí, al camping Ondiraitlesud, a Amtoudi |
L'alta cuina marroquina pot ser molt variada, però pedalant pel Marroc rural el tajine és el rei!! La veritat és que els tajines que ens van preparar eren força més complets que els que podíem menjar en parades de carrer, però està clar que seguia sent el rei dels menús dels allotjaments! Sort que eren ben variats i cada un era ben diferent de l'anterior!
 |
| Tajine d'ous i olives |
El tajine és un plat típic marroquí cuinat al foc en un recipient de fang, que és el mateix que serveixen a taula, amb la característica tapa cònica. Poden ser molt variats, però els més típics són de verdures amb pollastre, d'ous amb kefta (carn picada amb especies), de prunes amb ametlles, de corder i de peix. El preferit del Benjamí i meu era el de kefta amb ous. Deliciós!
 |
| Tajine de sardines |
 |
| Excel·lent cous cous de verdures a l'alberg del Brahim |
 |
| Cous cous de verdures i truita berber |
El nostre esmorzar preferit era el que anomenàvem truita berber, que era una truita que ens servien en el mateix recipient on es feia (paella o cassola de fang) acompanyada d'un sofregit de ceba, tomàquet, olives, altres ingredients diversos i ...moltes espècies!
El que no falta mai és una mica de pa per sucar, ben rodó i ben pla.
 |
| Al mercar s'hi pot trobar gairebé tot tipus de menjar |
 |
| La cerimònia del te és tot un ritual |
Ja sigui per esmorzar, dinar, sopar o a qualsevol hora, el que tampoc no falta mai és el "Whisky berber", és a dir el te verd a la menta, molt calent i amb molt de sucre, servit amb la tetera tradicional. És una costum social tant estesa que de ben segur que no passarà un sol dia que no ens convidin diversos cops a prendre el te! De fet és el símbol de la seva immensa hospitalitat, una excusa benèvola per a petar la xerrada i relacionar-se, sense presses, assaborint tots els passos d'un ritual cerimoniós, poc concordant amb el ritme de vida del nostre món.
Dormir
 |
| Dormint al desert, durant la travessa que vam fer el 2012 |
En d'altres viatges més llargs que hem fet pel Marroc on no sabíem mai on acabaríem dormint, la tenda de campanya era un element indispensable, en canvi, en aquesta travessa ja teníem més o menys pensat on acabaríem les etapes i, per tant, vam creure que no seria necessària. Així doncs, no vam portar tenda.
 |
| Dormint al desert, durant una travessa al 2008 |
La veritat és que el fet de no portar tenda, màrfega i sac de dormir et treu força pes de les alforges i et dóna certa agilitat sobre la bicicleta i la possibilitat d'afrontar pistes més dretes o en pitjor estat. Per altra banda et treu capacitat d'improvisació i la llibertat d'anar on vulguis i quan vulguis sense preocupar-te dels allotjaments. Dormir en la immensitat del desert en una tenda de campanya és una experiència mot recomanable, tot i que aquesta vegada vam ser més pragmàtics i no en vam portar.
 |
| Baixant de la Kasbah Tizourgane |
Només havíem reservat l'allotjament de la primera nit, a la Kasbah Tizourgane, un indret molt espectacular i acollidor que en principi ens havia semblat car per ser el Marroc (uns 35 € per persona la mitja pensió), però que després de l'exquisit menjar, de la bellesa de la kasbah, i de la feinada i bon gust que havien tingut en restaurar-la, ja no ens ho va semblar tant.
 |
| Dormint en una llar recentment inundada |
A la resta de poblacions on vam acabar les etapes no vam tenir problemes per allotjar-nos, a excepció del tercer dia, que volíem dormir a Igmir, però les recents inundacions havien destrossat la pista d'accés, així que vam haver de canviar els plans i la nit ens va enxampar pedalant. Sort d'una amable família berber que ens va acollir en una de les cases que s'havien inundat.
Idioma
Al Marroc (com a tants altres països) el tema de l'idioma és una mica complicat.
 |
| Comunicar-se al Marroc no sempre és fàcil |
 |
| Molts nòmades només parlen berber |
 |
| Berber o saharaui? |
A més a més, hi ha alguns indrets del Marroc que havien estat colònia espanyola o protectorat espanyol (com el Sahara Occidenta, Sidi Ifni, regions del Rif o Tarfaya) on podem trobar població que encara parlen espanyol. I, per si fos poc, les regions més al sud per on vam pedalar els últims dos dies, molts parlaven llengües saharauis. Déu ni do quin embolic!
Bicicleta i Equipatge
 |
| Pedalant pel Marroc et pots trobar de tot! |
A diferencia d'altres viatges en bicicleta que hem fet pel Marroc, aquesta vegada hem pedalat més per asfalt (això sí, sempre per carreteres secundàries amb poc trànsit). Tot i això, també hem fet força trams de pista, alguns dels quals en mal estat. De fet, pedalant pel Marroc et pots trobar de tot, i la millor manera d'estar preparat per tot és portant una bici tot terreny (btt).
 |
| Les btt responen bé en qualsevol terreny |
A més a més, nosaltres sempre preferim una bicicleta de muntanya per a viatges d'aquest tipus, per la seva polivalència, fiabilitat, robustesa i per la seva relació de marxes, que permet ascendir fortes pendents amb el pes de les alforges. Mai saps del tot que et trobaràs i aquestes bicicletes responen bé en qualsevol terreny... només cal que les cuidis una mica!
 |
| La bicicleta de muntanya dóna fiabilitat i polivalència |
També recomanem no portar una bici molt complexa tecnològicament, no només per no cridar l'atenció dels amics de lo aliè, que també, sinó per poder resoldre més fàcilment les avaries que ens puguin sorgir. Per això nosaltres preferim portar una btt sense suspensió posterior, per fiabilitat i per que en una doble resulta més complicat ficar-hi alforges.
 |
| Els frens de disc mecànics són més senzills i fàcils de reparar que els hidràulics |
Seguint amb la mateixa filosofia tampoc recomanem portar frens hidràulics, doncs qualsevol entrebanc mecànic pot suposar un autèntic mal de cap. Jo portava frens de disc mecànics i en vaig quedar molt content, ja que frenen força més que els cantilever o v-brake i quan es va ben carregat i cara avall s'agraeix. El seu funcionament és ben senzill i l'únic que s'ha de preveure és portar unes pastilles de recanvi.
No és necessari realitzar masses modificacions a una bicicleta de sèrie, tot i que jo acostumo a fer les següents:
- posar un seient més ample i còmode que el que utilitzem habitualment.
- posar punys ergonòmics.
- posar un cavallet per no haver de deixar la bici al terra o mal recolzada.
- posar un segon porta bidó, un petit parafangs i un porta mapes.
- portar pedals convencionals amb estreps (però sense la cinta dels estreps)
 |
| Els pedals convencionals ens donen més comoditat i polivalència |
 |
| La posició de conducció ha de ser còmoda |
 |
| -Qui diu que no hi cap la bici?! |
Tampoc és una mala idea portar algunes parts del quadre de la bici ben protegit ja que, en aquests viatges, sempre acaben en un moment o altre amuntegades sobre la baca d'un autobús o... com es pot veure a la foto... dins del maleter d'un Mercedes 240 D!!
 |
| A l'omplir les alforges s'ha de mirar de minimitzar el pes |
No pretenc fer cap llista de viatge, ja que és quelcom molt personal i en podeu trobar moltíssimes a internet, només remarcar que s'han d'agafar les eines i recanvis més bàsics per a la bici que et permetin ser més o menys autosuficient, i recordar que a l'hivern a les portes del desert s'hi està molt bé durant el dia, però que a les nits les temperatures poden baixar força (tot i que crec que en aquesta travessa no devíem baixar mai dels 10ºC).
I per acabar... el més important!!
Però tal com diuen, tot el que no mata et fa més fort, així que amb voluntat, improvisació, capacitat d'adaptació i una mica de sort, tot s'acaba superant!
 |
| -Això de viatjar en bici és molt ben parit! |
El fet de no saber moltes vegades a on acabaràs el dia, si dormint en un alberg, a la tenda o a casa d'algú, també té el seu encant i, a més a més et fa veure com viatjar en bicicleta desperta la simpatia de molta gent senzilla que et veuen, no com un turista pretensiós, sinó com algú proper amb qui petar la xerrada.
Dependre totalment del temps i de la gent, de la seva bona voluntat i hospitalitat, t'obliga a ser humil i a anar sense fums per la vida (en bici mai més ben dit!), sobretot quan tens algun problema (mecànic, de salut o de mal temps) i estàs perdut enmig del no res, ja que sempre apareix algú disposat a donar-te un cop de ma a canvi de res. Donar i rebre sense diners sempre enriqueix, al que dóna i al que rep, i potser és per això que viatjar en bicicleta et fa sentir tant ric sense portar gaire diners.
Paisatges grandiosos que no imaginaves, que probablement no tornaràs a veure mai, però que quedaran gravats a la retina per sempre més i que, potser, faran possible que alguna nit des de casa, a molts quilometres de distància, puguis reviure aquell instant tant sols tancant els ulls, mentre un somriure dolç se't dibuixa a la cara.
Cada dia és una nova i petita aventura on el paisatge transcorre a un ritme assimilable per la nostra ment, els fets i les imatges es poden anar digerint sense presses, assaborint els petits moments que ens regala el viatge. Aquests petits grans instants són els que et recorden que... la vida no es mesura per les vegades que respires sinó pels moments que et deixen sense alè...
I si em permeteu citar un tros del pròleg que vaig escriure al llibre Alta Ribagorça, 17 excursions en Btt: "Tot viatge físic és també un viatge interior, doncs no es tracta d’anar quan més lluny millor sinó de fer-ho amb els ulls ben oberts i l’ànima com una esponja, capaç d’absorbir tots aquells detalls que la nostra curiositat és capaç d’apreciar. I viatjar es pot fer per terres exòtiques de regions llunyanes però també per mil indrets fascinants del nostre petit país i, fins i tot, pels suburbis de la nostra ciutat. El viatge en totes les seves formes i dimensions pot ser molt enriquidor, dependrà sobretot de la nostra actitud."
Per això us animo a posar el rumb cap allí on indiqui aquell explorador que tots portem a dins i a viure el present amb tota la intensitat.
Au doncs, és l'hora de preparar la motxilla, muntar el cavall de ferro i sortir a explorar!
Només depèn de vosaltres.
 |
| - Fins la propera!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada